Abril 2019
El vestit es converteix en relatoria en el moment que serveix de su- port físic pel relat. Aquest projecte re exiona sobre els personatges i el pas del temps a través de retalls de vida. Un pas del temps que no es dibuixa des del desgast sinó des de les històries que habiten els vestits. Una memò- ria tèxtil que ens acompanya construint el nostre dia a dia.
“We may not hear the voices of the women who make our clothes but every garment we wear has a silent #metoo woven into its seams”
Carry Somers – Fashion Revolution
Els vestits ens parlen de qui som, el que projectem cap als altres o de qui aspirem a ser. Ens parlen des de diverses veus, les del dissenyador que ha pensat la peça, la de l’usuari que la combina amb d’altres per ex- pressar-se, aquestes són les més visibles i estudiades, però també hi ha pre- sent la veu dels treballadors tèxtils, el seu coneixement i la seva experiència, deixen una petjada invisibilitzada.
Aquest projecte pretén visibilitzar aquesta veu, aquesta empremta a través de la combinació pràctica de tècniques tèxtils. L’upcycling, el quilting, el bordat es combinen per a crear una narrativa tèxtil que sigui habitable i que reconegui, visibilitzi i doni veu a aquells que han participat en el procés de creació d’un vestit.
Aquest exercici va ser presentat a la convocatòria de la IV Marató de Reciclatge Tèxtil organitzat pel col·lectiu AltrapoLab, a La Casa Encendida, Madrid. Vuit creadores van ser seleccionades per a participar a la jornada i crear, des del residu tèxtil, les seves propostes. L’esdeveniment es va dur a terme durant els dies 13 i 14 d’abril, i les propostes van estar exposades al pati de La Casa Encendida durant la mateixa setmana santa.
La proposta d’investigació d’aquest projecte recau en utilitzar l’upcy- cling per a crear un relat, en aquest cas, el de les treballadores tèxtils invisi- bilitzades completament en el nostre sistema del vestit. Aquesta pràctica, combinada amb l’storytelling creen un relatoria tèxtil. Els objectius, re exionar sobre els relats que veiem i que no veiem en el tèxtil, visibilitzar històries i narracions diverses, crear un vincle emocional entre el qui crea el vestit i pensa quina vida han tingut aquells retalls de vida.
El residu tèxtil esdevé recurs, matèria prima per a construir una nova superfície tèxtil i allargar la vida d’algunes parts d’aquests residus. Recupe- rar materialitat, vincular-la a través del relat al creador, però també a l’obser- vador o al possible futur usuari de la peça.
Aquest projecte es va dur a terme durant la 4a Marató de Reciclatge Tèxtil organitzat per AltropoLab a La Casa Encendida. Abril 2019